Bones de nou, com us vam explicar fa uns dies, vam fer una sessió introductoria per jugadors no iniciats al món del rol a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre. El joc que vam triar va ser L'Anell Únic i en vam fer una petita ressenya que podeu llegir en aquest mateix bloc.
Si voleu jugar aquesta aventura, a partir d'aquí us recomanem no llegir per evitar spoilers. Els nostres nous jugadors se van convertir en aquestos personatges.
- L'Emma va triar a Maragda Tuc, besneta de Geròntius. Una jove hobbit entusiasta i alegre, obsesionada en veure algun dia un drac. En el futur se casarà amb Saradoc Brandiboc i serà la mare de Meriadoc Brandiboc.
- Eloi per la seva banda va decidir ser Romirac Brandiboc, un hobbit una mica rústic, amb molt bona vista. Defensesor de la seva germana i una mica trapella fins arribar a ser un pel picar i buscabregues.
- La germana d'en Rorimac no és una altra que la Prímula Brandiboc, una hobbit molt benparlada, que vesteix molt mudada. Per familía és cosina d'en Bilbo Saquet, d'aquí poc se casarà amb Drogo Saquet i tindran un fillet un tal Frodo.
-Ot és va convertir precisament en Drogo, un hobbit prou caracteristic destaca per la seva fidelitat i el seu honor.
La tarda a LAtzusac ha sigut plujosa i els nostres estimats hobbits se troben davant de la porta d'en Bilbo Saquet, responent a la seva crida. Aquest vell aventurer és un personatge estimat pels nostres hobbits que a mes son part de la seva familia, tot i que és conegut per les seves aventures i algun que altre rumor el titllen de moltes coses que ells no creuen. Quan us obri la porta mostra tota la seva cordialitat i efusivitat, com gran amfitrió els hi dona la benvinguda a seva casa, pregunta per familiars i amics i agraeix de tot cor, la presència a casa seva, deixant-vos entrar a la seva sala on els ofereix un bon àpat que evidentment un hobbit no pot despreciar. Els nostres petits amics perden una mica les formes devorant el menjar i el vell Biblo sel'le mira complagut rient, tal i com avança el tiberi els hi explica que està molt interessat en recuperar un antic mapa familiar que es guarda a la Casa de les Dròmines del poble de Miquel Escarball, però que ell no pot anar a buscar-lo per que hi ha un gos guardià que no li fa cap gràcia, així que els hi demana que si us plau li facin el favor de recuperar-lo a canvi de fer-los protagonistes en les seves memòries. Els hobbits entre plat i plat... i algún plat més acepten encantats aquesta tasca, malgrat que potser han estat mes pendents de menjar que de les explicacions.
Un cops descansats al mateix Atzusac i fet el primer esmorzar els nostres hobbits emprenen el camí de l'aventura, seguint les indicacions d'en Bilbo intentaran evitar Hobbiters i Voralaigua i buscar un pas fàcil de l'Aigua i intentar arribar abans que es faci fosc a Cruilles.
Lo que no s'esperaven era que el pas de l'Aigua s'havia complicat ja que tot i no ser un lloc molt ample el cabdal era fort per culpa de les darreres pluges. Per sort en Rorimac es fixa en un abre caigut de prou llargada com per poder atravesar l'Aigua. En Drogo utilitzant la seva artesania intenta netejar les rames mes molestoses i així facilitar l'ús del tronc com un mini pont. Primula decideix ser la primera en pasar, però el seu petit peu lliscar sobre el tronc mullat i cau a l'Aigua, per sort en Rorimac, sempre pendent de la seva germana li allarga la mà i aconsegueix atrapar-la, però amb l'impuls també es veu arrossegat a caure, quan ja es pensa que la corrent els pendrà nota com Drogo li aguanta per la jaqueta, però està patint molt per aguantar els dos amics. Per sort Maragda allarga el seu bastó lo suficient per que Primula l'agafi i entre tots aconsegueixen sortir del petit problema, això si ben mullats de dalt a baix i una mica enfredolics.
Aquest petit incident els ha obert la gana i decideixen fer una petita parada per fer un àpat, eixugar la roba i escalfar-se en un petit foc, quan descobreixen que part de les provisions han marxat riu avall, Rorimac i Drogo surten a veure si troben algun camp per poder agafar alguna cosa per menjar. Prop d'alli troben un camp de pagès molt ben cuidat, sobretot amb unes carabasses a les que Rorimac els hi posa l'ull al damunt, però el camp té una petita caseta amb foc al costat, malgrat que Rorimac estava disposat a marxar sense dir res i carregat de carabasses en Drogo s'atença a la porta per demanar ajuda. Li obre la porta un vell hobbit, que amb una bona tirda de presència i educació li reconeix com familia del seu amic i estimat Bilbo el convida a entrar al mateix temps que pregunta si aquell hobbit amagat darrera uns matolls va amb ell, en Drogo li explica que si que són quatre, van a buscar a les seves companyes. Gaudeixen d'un bon esmorzar, de la sensació de calentor d'una bona llar de foc que els hi ajudarà a no patir un bon refredat desprès de la remullada i un petit descans. Quan els hi pregunta cap on van, se fan un petit embolic, però ho aconsegueixen salvar amb una bona tirada d'endevinalles. S'acomiaden del vell hobbit que els hi demana que sobretot se'n recordin de donar records a en Bilbo i al punt de caure la tarda arriben a Cruïlles.
Continuarà.
