La Conspiració del LLibre Vermell: Gertrudis i un mussol

Si voleu jugar la caixa d'inici de l'Anell Únic de Devir, us advertim que podeu trobar spoilers.

 

Arribats a Cruïlles els nostres amics hobbits van anar a buscar un allotjament a la posada La Passejada, i com no una mica de menjar que sempre va bé. Entre mossegada i mossegada els curiosos preguntaven als nouvinguts d'on venien i on anaven, a Primula se li va escapar el nom de Bilbo i va suscitar petits recels entre els concurrents de la posada, que tampoc entenien com cadascú deia un origen o un destí diferent de l'altre. Per desgracia la posada estava plena, però el propietari els hi va recomanar que parlessin amb en Baldo Bunce que podria tenir un lloc a la seva quadra, just en el moment que el mateix Baldo entrava per la porta.

 Baldo els va explicar que tenia un problema a la seva quadra, per que a les nits  un mussol enorme entrava a la seva quadra i no deixava descansar a Gertrudis, la seva somera si aconseguien fer-la fora els hi deixaria dormir i els oferiria un bon àpat. Els pits aventurers van decidir fer guardia i preparar-se diferents artiguis, fins i tot Drogo va voler fer un arc, però no va ser més que un tronc amb un fil. No va ser fins que s'acostava la matinada, al torn de guardia de la Maragda  que no va entrar el mussol a la quadra, era enorme, blanc i va anar a la cacera d'uns ratolins. Maragda va despertar als seus companys al temps que arremetia contra el mussol amb el seu pal, i un mig adormit Rorimac li llançava una pedra, però amb força mala sort per que la pedra va tocar a la pobra Gertudris, però si que va espantar al mussol, que abans de marxar semblava com si parles un moment amb la somera.

 Efectivament el mussol li digué a la Gertudris que tota la Comarca s'assabentaria de lo malament que li havien tractat aquestos hobbits. Això els hi comportaria a partir d'ara una penalització de -1 amb el tracte d'animals.

 En Baldo amb tant sarrabastall va entra a la quadra, amb la pobra Gertrudis encara més alterada de lo normal, va creure que era ja hora que marxessin, els hi va donar viandes pel camí, però es va desdir de donar alguns diners ja que la somera encara es queixava  del cop de pedra. 

 Per sort pels viatgers el camí fins al seu destí Miquel Escarball va ser molt més plàcid.  Van arribar quan es feina de nit, pujats dalt d'un petit turró van planajar com seria entrar a la Casa de les Dròmines.

 Continuarà.

 Foto: Jawajeziorski